Materials: caixa de fusta d'ampolles de vi, metacrilat translúcid, cinta reflectant, material elèctric, cola blanca, vernís i poca cosa més
Els petits de casa són molt amics de la claror i no els fa cap gràcia la foscor.
Sempre ha estat així.
La Laia també està enamorada de la llum.
No en trobareu cap de criet que busqui la foscor, cap ni un. No trobareu cap dibuix d'una nit, feta per un infant, sense una lluna esplèndida i una munió d'estels.
I és que als petits no els fa cap gràcia la foscor. Sempre ha estat així.
La Laia rumia la manera de poder guardar un grapat de claror. Per, si es dóna el cas, poder il·luminar algun dels moments foscos que ens regala la vida.
I rumia la manera de guardar un grapat de claror... al parc, quan el sol escalfa a tota la quitxalla, la Laia deixa oberta la motxilla de l'escola a veure si una mica de sol s'hi queda dins. Però l'escalfor del sol, com tantes altres llums de la vida, només la podem gaudir mentre llueix, després només en queda el record.
La Laia demana a l'univers poder guardar només una miqueta de llum. I passa que els desitjos dels infants es compleixen... sempre ha estat així.
Ara la Laia té una capseta plena de llum. Per a que en tots els moments de la vida, per foscos que siguin, ella pugui trobar-hi una mica de claror.
